Joan Vinyes

De Jesús a Màkar, president de la comunitat cristiana de Damasc. Que l’amor de Déu sigui sempre amb tu i amb tota la comunitat cristiana que presideixes. Si m’atreveixo a adreçar-te aquestes lletres és perquè m’insta a fer-ho el bon record que guardo del teu pare Erkoni, el qual m’honorà de tal manera amb la seva amistat que a la darrera nit de la meva estada a Jerusalem em va permetre de celebrar la pasqua acompanyat dels meus amics en una espaiosa sala del pis superior de casa seva. Ell era una de les persones que compartien totalment els meus punts de vista sobre l’amor que sempre ens havia manifestat el nostre bon Pare celestial. He de confessar que no em fou possible de prendre’n comiat a causa de la rapidesa amb què se succeïren els esdeveniments en els darrers moments. Vaig haver d’abandonar la ciutat en plena nit, talment un lladregot que, en ser sorprès pels vigilants forçant les portes d’una casa, ha de refugiar-se en la foscor. Un cameller que acostuma a fer la ruta del Cair...

La present Autobiografia de Jesús és un dels resultats de l'estudi en profunditat dels denominats evangelis canònics , coneguts amb els noms dels seus suposats autors —Mateu, Marc, Lluc i Joan—, que són els únics documents històrics dels quals és possible deduir alguna de les poques dades fiables sobre la vida de Jesús. Frontal de Santa Maria d'Avià (s. XIII, Museu Nacional d'Art de Catalunya) És admès per tothom que els tals documents són l’aplec de tradi­cions orals, de peces homilètiques, de records llunyans, més o menys distorsionats per la llegenda i, sobretot, de les ensenyances que les escoles catequètiques de les primeres comunitats cristianes s’anaven transmetent sobre les gestes de Jesús. De redaccions dels fets extraor­dinaris o miracles que circulaven entre les primeres comunitats cristia­nes n’hi havia diverses versions, de les quals una de les més completes era la guardada per la comunitat mare de totes les altres, la de Jeru­salem, atribuïda a Mateu . L...